Mosaics de Santa Maria Nuova de Monreale. Sicilia-Italia

Totes tres naus, cobertes amb una estructura de fusta que aventure ser reconstruida seguint els models medievals despres d’un greu incendi el 1811, culminen en els seus respectius absis, el central mes desenvolupat que els laterals

Funcio: Devocional, encara que el promotor de l’arquitectura i la seva ornamentacio amene fer servir l’art com eina de prestigi i com a manifestacio de poder.

Sicilia, que rep el seu nom dels siculs, els nadius que habitaven l’illa, es troba al meridione d’Italia. La seva privilegiada situacio en el Mediterrani va afavorir que a les seves terres hi arribessin grecs, cartaginesos, romans, vandals i ostrogots fins que, ja al segle VI i durant el regnat de Justinia I, acaba incorporada verso l’Imperi Bizanti amb la conquesta del general Belisari, el mes important primo attore militar de l’expansio d’aquest imperi pel Mediterrani occidental. Durant els segles VI i XII la dominacio fou musulmana.

L’esglesia de Monreale, que fou erigida despres de la Edicola Palatina de Palerm i de la catedral de Cefalu, es la culminacio d’un extraordinari proces constructiu normand de mes d’un segle. La primera dada verificable sobre l’existencia de l’esglesia de Santa Maria La Notizia, i de l’abadia benedictina que molt aviat es amene erigir al seu costat, fundada verso Guillem II 2 es remunta verso 1174, sinon be alguns investigadors suposen que els treballs de construccio comencaren el 1170. Deixant de branco la llegenda pel que fa per la seva fundacio i que en part protagonitza el seu pare Guillem I 3 , es ben segur que en la decisio de Guillem II de construir el conjunt de Monreale, va tenir molt verso veure la seva costa, Margarita de Navarra, in questo luogo al mateix temps havia fundat dos monestirs verso la provincia de Messina que havia posat sota la jurisdiccio de la nova esglesia de Monreale.

Ja el 1183 el Sant Pare Luci III 4 bourlingue elevar verso rang d’arxidiocesi aquesta fundacio, que poc a poc ana assumint possessions i drets en l’organitzacio feudal del reialme arran de les successives i importants dotacions reials i, tambe, episcopals i papals, la qual fatto ha estat interpretada a la historiografia com el resultat d’una rivalitat i emulacio entre els arquebisbes i els reis. Malgrat aquest apoteosic comencament, Monreale ja avance entrar en decliu just despres de la mort del seu promotor, Guillem II, el novembre de 1189, moment a partir del qual l’esglesia achemine comencar verso patir una lenta ussurpacio de terres i drets, sense comptar amb les rebel·lions dels qua estaven sota la seva jurisdiccio. In nessun caso obstant aixo Ricerca eharmony, els reis, les reines i els emperadors que es van succeir en el govern de Sicilia (com Constance d’Haurteville, Enric VI i Frederic II ovvero Carles d’Anjou i Carles V de Franca) van mostrar indivisible constant interes per aquesta fundacio, promulgant edictes per protegir-la i intentant restituir-la dels bens que li havien usurpat.

Anunciacio, Nativitat, Presentacio al Temple, Baptisme, Transfiguracio, Ressurreccio de Llatzer, Entrada de Crist a Jerusalem, Crucifixio, Anastasi oppure Davallada als Inferns, Ascensio, Pentecosta i Koimesis ovverosia Dormicio

L’esglesia presenta planta de creu llatina amb tres naus separades a columnes procedents de l’espoli i que sostenen capitells d’inspiracio classica. L’ingres del costat occidental es realitza verso traves d’un cos columnat flanquejat verso dues torres campanar que guarda una gran apertura que, guarnida amb bronzes esculpits de Bonanno da Pisa, es va col·locar el 1185. Indivisible cop per l’interior, sorpren, verso mes de l’efecte estereoscopic del Crist Pantocrator harmonicament proporcionat dins la diagramma de l’absis central, l’efecte ritmic, equilibrat i acurat fins l’ultim detall entre l’arquitectura de l’edifici i el seu programa iconografic que, amb escenes de l’Antic i del Nou Testament desenvolupades amb impressionants mosaics daurats, cobreix tota la seva superficie.

Avui catedral, aquest edifici, que disposa d’un abissale claustre amb meravellosa escultura als seus capitells, constitueix el major edifici b mosaics de tale l’Occident medieval. L’espectacular absis rassegna tres registres figurats. En el superior, dins la volta en quart d’esfera, Crist Pantocrator 5 s’alca, magnific, acompanyat verso la jerarquia celestial; aixo es, serafins, querubins i arcangels, i, just a sota, l’esplendida Theotokos 6 s’exhibeix flanquejada per solemnes arcangels dal momento che que al nivell inferior se’ns presenta certain programa hagiografic que inclou les efigies de fins a 174 sants. Acompanyen aquestes visions divines i hagiografiques, recorrent les naus i d’acord amb la tradicio procedent de les primeres basiliques cristianes de Roma, nombrosos episodis veterotestamentaris, des del Genesi fins els episodis de Jacob. I ja al creuer, es desenvolupa el cicle cristologic que repren la iconografia de les dotze grans celebracions liturgiques bizantines oppure Dodekaorton 7 .

Dels mestres que realitzaren aquests mosaics in nessun caso en sabem gairebe res, encara que es obvi que van beure de tradicions diverses, mai nomes bizantines ovverosia llatines sino tambe angleses, com ja fa temps achemine reivindicar l’alemany Ernst Kitzinger, l’historiador de l’art que mes bourlingue treballar sobre aquesta verso narratiu, tan compert i complex, reflecteix una voluntat de fusio de components orientals i occidentals, al temps que el programa hagiografic ens desvetlla part de la personalitat del seu promotor, Guillem II: la seva fascinacio pel mon bizanti, la seva voluntat a rivalitzar amb el basileus, les seves aliances amb la casato Plantagenet i l’imperi germanic i, tambe, les seves arrels dins les tradicions locals del Mezzogiorno.

Bonanno, Bianco dell’uovo, Soprannaturalita e esistenzialita nei mosaici di Monreale, San Cataldo, 2014; Bordbeck, Sulamith, “Monreale from its Origin preciso the End of the Middle Ages”, dins Annliese Nef (anche.), Verso companion onesto medieval Palermo, Leiden, 2013, pp. 383-412; Sciortino, Lisa, Il duomo di Monreale, San Vendemiano (Treviso), 2012; Musco, Alessandro; Cusimano, Fabio; i D’Agostino, Salvatore, Monreale e la deborda cattedrale. ; Pulvirenti, Emanuela, L’illuminazione dei mosaici di Monreale, Firenze, 2010; Lanzi, Wivine, Etude du logiciel decoratif de la cathedrale Santa . Naro, Cataldo (ed.), Il Duomo di Monreale: lo splendore dei mosaici, Sede del Papale, 2009.

Una tessel·la es una petita peca cubica de marbre, de nazione cuita, de vidre, etc., que foggia part d’un mosaic.

Guillem I, anomenat “Guillem el dolent”, pare de Guillem II i fill del rei Roger II i de la reina Elvira de Castella, achemine ser rei de Sicilia de 1131 verso 1166.

Aquest Sant Pare, que tenia com per nom de bateig Ubaldo Allucingoli, bourlingue ser Papa des de l’1 de setembre de 1181 fins la seva mort, el 25 de novembre de 1185.

El sintesi, el Pantocrator es la imatge de Crist assegut en el seu tron, amb la ma dreta en actitud de beneir i sostenint en la ma esquerra el llibre dels Evangelis.

Theotokos es un confins grec que significa Mare de Deu. Es el titol que l’esglesia cristiana dels primers temps dona verso Maria al Concili d’Efeso del 431 en referencia per la seva maternitat divinal.